Col·laboració El Llaç nº 568 Cada cop és més habitual que qualsevol gestió amb no importa quin tipus de centres, organismes, o entitats en general, s’hagi de realitzar (o programar) telefònicament. I val a dir que aquesta via d’actuació és, òbviament, molt millor que no pas la de presentar-se personalment i sense previ avís al lloc d’interès, atès que potser el desplaçament personal pot no haver servit per a res. No obstant això, crec que no descobreixo pas la sopa d’all si us dic que (com molt probablement haureu ja patit en les vostres pròpies carns) generalment parlant, quan hom … Continua la lectura de Línies ocupades

Col·laboració El Llaç nº 567 Una de les debilitats d’un servidor, ara que l’edat no permet altres excessos, és fer algun àpat amb amics, àpats aquests que, per regla general, són ideals per a llargues sobretaules informals parlant del que és diví i el que és humà, amb una certa i agradable displicència. Fa unes setmanes, compartint taula amb un company d’aquells de quan érem més joves, va sortir el tema dels Manaments de la llei de Déu i vam recordar, concretament, el novè, que quan anàvem a escola deia (en espanyol, és clar!) No desearás la mujer de tu … Continua la lectura de Manaments

Com aquell qui diu…_El Llaç nº 566 He llegit que la paraula calendari prové del llatí calendarium, que es veu que era el llibre de comptes en què els prestadors anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava en el calendae (és a dir, el primer dia; originalment, el dia d’inici de la lluna nova) de cada mes i d’aquí, el mot calendarium. Des d’un punt de vista més casolà, si voleu, el calendari és (deixant de banda els de butxaca, que fan bàsicament el mateix servei) aquella cosa de … Continua la lectura de Calendaris

Col·laboració_El Llaç nº 565 Com a persona d’una edat diguem-ne que un xic allunyada de la joventut, amb les xacres pròpies d’aquesta condició (i algunes més, val a dir-ho), soc assidu client de les farmàcies, en les quals, afortunadament, i atès que soc jubilat, només he d’abonar una part del preu dels medicaments que em són receptats. Així, com a visitant amb una certa regularitat d’aquest tipis d’establiments, algunes vegades (ben poques, per ser més exactes) adquireixo productes que no són precisament medicaments, com ara algun desodorant o un raspall de les dents, per posar un parell d’exemples. I vet … Continua la lectura de Promocions