La unificació de la tarifació social, la gran assignatura pendent de la integració tarifària

Article de El LLaç nº567

 La Generalitat ja torna a parlar de la T-Mobilitat, projecte de millora i unificació de títols de transport públic que porta endarrerit uns quatre llargs anys.  La T-mobilitat s’ha venut com la solució a tots els temes pendents de l’actual tarifació de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que funciona per zones i també com a element per resoldre el caos que suposa la multitud de títols de transport.

La T-Mobilitat és només una eina física i informàtica que pot ajudar, però la resolució real dels problemes són decisions polítiques i financeres que han d’adoptar les diferents administracions i, en especial, l’ATM, que depèn de la Generalitat i del finançament del transport, que, malgrat haver estat regulat per la Llei 21/2015 del Parlament de Catalunya, segueix dormint el somni dels justos en els calaixos de la Generalitat.

Està clar que les tarifes que s’aplicaran i s’integraran en la propera T-Mobilitat, inclosa la tarifació social, depenen únicament de decisions respecte al seu finançament i de la voluntat política de fer-ho.

El gener de 2019, la creació de la tarifa plana d’una zona en l’àmbit dels municipis que componen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va ser una nova ocasió perduda per tractar correctament la tarifació social, tal com succeït el 2020 amb la creació dels nous títols de transport T-Casual o T-Usual. La tarifació social segueix sense tocar-se.

Quina és la realitat actual de la tarifació social? De forma resumida podríem dir que és una autentica disbauxa.  Vegem per què.

L’ATM té títols socials per als menors de 16 anys, la T-Jove, T-Usual bonificada per a persones en atur i títols bonificats per a famílies nombroses i monoparentals, però no hi ha títols per a persones grans i tampoc per a persones amb discapacitats i acompanyants.

Pel que fa a la gent gran, persones discapacitades i acompanyants, la situació és realment rocambolesca i greu, ja que:

-Rodalies RENFE va totalment per lliure i aplica diferents descomptes a la resta; com a especial, té una targeta pròpia, la daurada. No estan integrats a Rodalies els títols socials (ni els de l’ATM ni els de l’AMB). Qüestió totalment incomprensible si ara Rodalies està gestionada per la Generalitat.

-FGC també té la seva pròpia línia de tarifació social, si bé a la zona 1 està integrada a la tarifació social de l’AMB.

-En els municipis de tota la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), l’aplicació de tarifes socials és totalment diferent segons les poblacions i els serveis urbans.

-En el cas de l’àmbit de l’ATM és molt greu que no existeixi un passi per a persones discapacitades i d’acompanyant amb preu reduït.

En el cas de l’AMB l’aplicació de la tarifació social també és clarament absurda i discriminatòria, perquè a la mateixa AMB, a la zona 1 tarifària, l’edat d’aplicació de la T-Rosa (gratuïta) i la T4 (bonificada) és diferent i s’aplica a diferents edats entre els 60 i els 65 anys segons el municipi on es visqui i només serveix per als autobusos locals, cosa que suposa, en el cas de Molins de Rei, que no es pot utilitzar per anar a serveis essencials com els serveis mèdics de municipis veïns.

Ho podem veure clarament en el quadre que il·lustra aquest escrit.

Les persones grans i jubilats i jubilades són discriminats en la tarifació social segons el mode de transport que s’utilitzi, la seva edat i el seu municipi de residència. Les persones amb discapacitat i acompanyants pateixen la mateixa discriminació.

La tarifació social és un dret reconegut i urgent!

-La manca de finançament social ha estat l’excusa permanent per no aplicar les polítiques de tarifació social del transport públic a tot Catalunya i a tots els mitjans de transport.

-La discriminació per raó d’edat, residència i mitjà de transport és evident, injusta i inconstitucional.

-És una realitat que reconeix tothom i així ho ha manifestat el mateix Parlament i el Síndic de Greuges de Catalunya.

-Cal un acord polític urgent que doni una solució per fi a aquest greuge discriminatori inadmissible.

Atesa aquesta realitat, és necessari i urgent que en tot l’àmbit de zonificació tarifària de l’ATM es faci una aplicació de reducció tarifària social unificada, igual per a tots els municipis i mitjans de transport públic. És del tot injustificable la discriminació per raó d’edat o residència en un municipi o pel mitjà de transport públic que s’utilitzi tant per a la gent gran com per al col·lectiu de les persones amb discapacitats i acompanyants. Aquesta aplicació arbitrària i diversa de la tarifació social està vulnerant drets reconeguts per llei i fins i tot principis constitucionals.

No hi ha cap excusa per demorar-ho més. No cal esperar a nous canvis de tarifes ni a la desitjada implantació de la T-Mobilitat. Si es vol, és possible posar en marxa ràpidament una tarifació social, unificada i igualitària a tota la Regió Metropolitana.

Lluís Carrasco Martínez, delegat territorial de la PTP al Baix Llobregat