Recordant els primers Jocs Florals

Anotacions històriques_El Llaç nº 567

La Festa dels Jocs Florals era la festa de la poesia i la literatura catalana, un certamen que premiava les composicions poètiques i les divulgava.

Els premis ordinaris eren tres: La Flor Natural, que era el premi d’honor a la millor poesia que canta a l’amor, amb motiu del qual, segons un vell costum, el seu guanyador elegia una dona entre les dames d’honor que era proclamada Reina de la Festa; L’Englantina d’Or, el premi a la millor composició de caràcter patriòtic sobre un tema històric o que glosés i exaltés valors presents o projectes de futur de la pàtria, i La Viola d’Or, al millor poema que enaltís la fidelitat dels valors espirituals.

Dues coses eren característiques dels Jocs Florals: la proclamació d’una Reina de la Festa i l’ús exclusiu de la llengua catalana. Va ser una manera de fer un reconeixement a una institució establerta pels antics reis de Catalunya i Aragó, i de promoure entre la joventut el conreu de la literatura i la llengua catalanes.

A Molins de Rei, els Jocs Florals es varen celebrar en sis ocasions. La primera, l’any 1906, organitzada per l’Associació Catalanista, i després, als anys 1907, 1915, 1921, 1929; finalment, l’última va ser l’any 1951. Però avui, en aquest article, només ens centrarem en la primera edició, la més antiga, la de l’any 1906, quan la vila tenia en aquell temps uns 3.000 habitants i estava presidida per l’alcalde Fidel Vila Amigó.

L’Associació Catalanista va ser l’organitzadora, per a la Festa Major de l’any 1906, dels primers Jocs Florals de Molins de Rei, els quals no es varen celebrar en el seu local social, situat al cafè d’en Turuta, al carrer del Carril, que disposava de la sala de ball i d’espectacles a la planta superior, sinó en un escenari més natural com era “l’hort del Negre”, una gran horta, un recinte rústic on es va instal·lar un gran i espaiós envelat, perfectament embellit per l’adornista Bartomeu Baliarda de la nostra vila. Aquest hort del Negre estava situat a l’altra banda de la rambla de la Riera (actual carrer Jacint Verdaguer) i anava des de la via del ferrocarril fins al carrer del Pou Artesià (actual carrer del Pintor Fortuny), on hi havia una gran bassa d’aigua amb un pou i un airós molí de vent.

Aquests primers Jocs Florals varen ser promoguts per l’activa Associació Catalanista, presidida per Josep Amat Puigventós. També va ser molt destacada la contribució de les dones de la vila, les quals, a més d’elaborar un manifest per a l’ocasió, brodaren i oferiren una magnífica senyera amb al·legories de sant Jordi i del pont.

Fou molt memorable la celebració d’aquest certamen literari, al qual s’hi varen presentar 223 composicions, majoritàriament d’escriptors barcelonins.

El que va sorprendre molt va ser l’actuació d’un orfeó molinenc, encara que fos efímer, creat i dirigit pel convilatà Sebastià Mestres. Era el primer orfeó de la nostra vila.

La festa fou d’una rellevància extraordinària. A l’inici de l’acte, mentre sonava l’himne d’“Els Segadors”, les dones de la vila, amb un esclat d’aplaudiments i entusiasme, van fer lliurament de la senyera al president de l’entitat perquè en fos representativa, senyera que fou costejada per subscripció popular entre les veïnes i les estiuejants (cal remarcar que en aquella època, a la nostra vila, a l’estiu, s’hi venia a estiuejar, sobretot gent de Barcelona). En una cara de la senyera hi havia pintat sant Jordi i a l’altra, una vista del famós pont de Carles III, amb una inscripció brodada amb la llegenda “Associació Catalanista de Molins de Rei – Any 1906 – Les dones”.

És de notar que la revista local Enllà va publicar una relació amb els noms de totes les donants, unes 150, i els imports donats per cadascuna d’elles. D’acord amb l’economia de l’època, les aportacions oscil·laven entre 0,25 i 5 pessetes.

L’acte el va presidir l’Excel·lentíssim Senyor Josep Bertran i Musitu, diputat a Corts, acompanyat dels senyors Ferran Agulló, Miquel Roca, Emili Selva i Josep Roviralta, així com la Colònia Vilagut, representada pels senyors Francesc i Joan Viñas, Joaquim Soler i Baldomer Vilagut.

Pel que fa a entitats patrocinadores o adherides, se’n van presentar unes trenta, totes de tendència clarament catalanista. A més de les de la nostra vila també n’hi havia de la ciutat de Barcelona, encapçalades per l’Orfeó Català, així com d’altres dels pobles de la rodalia.

El Jurat qualificador estava format pel president, Pompeu Crehuet, i Joan Oller, Agustí Calvet, Pere Tarragó i Vicenç Caldés. El president del jurat qualificador va pronunciar un discurs d’exaltació catalana i de reconeixement a l’esforç de Molins de Rei per celebrar aquesta festa de les lletres. Després, va fer públic el veredicte emès pel jurat: La Flor Natural va ser adjudicada a un llarg poema titulat “Scherzo”, l’autor del qual va ser el barceloní Xavier Viura i Rius. També es va atorgar un accèssit al vilatà Josep Muntané i Selva, per l’obra “La casa pairal”. Les obres sobre temes locals premiades foren “El pont de Molins de Rei” i “Aplec de notes històriques de la vila”, totes dues d’autors forans.

L’Unça d’Or, oferta per la Colònia Vilagut al millor treball presentat en el tema lliure, es va atorgar a una delicada poesia de Ramon Surinyach i Senties, titulada “La noia alegre dels pobles clars”, que va ser molt aplaudida.

En aquesta ocasió no consta que s’adjudiquessin els típics premis de L’Englantina d’Or i La Viola d’Or, sinó trenta-dos premis en total. També es va oferir un guardó local a càrrec de Josep Roviralta (La Ploma d’Or) i altres premis, com La Mitja Unça d’Or i diversos objectes d’art, així com també 100 pessetes.

Fou elegida Reina de la Festa la senyoreta Ignàsia Campmany i Albareda, qui amb la seva Cort d’Amor va passar a ocupar el lloc presidencial preparat a l’estrada.

Vicenç Joan Camps