Un 15 d’octubre trist

Escric aquestes reflexions la mateixa nit del 15 d’octubre, en el 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys. Cadascú té les seves prioritats i una de les meves em porta a sentir una gran tristor per l’homenatge que s’ha organitzat avui a Molins de Rei a la figura del president afusellat. I no és baladí el fet que es tracti d’un president afusellat.

És el primer any que participo com a regidora en l’acte institucional en record del president. L’any passat no se’n va fer i les circumstàncies que vivim a causa de la pandèmia ja feien preveure una celebració amb poca assistència. Com a secció local d’ERC no vam decidir fins fa poc que suspeníem l’acte que havíem preparat, modest i sobri, però sentit. Preferíem actuar amb responsabilitat i no congregar més o menys persones amb el risc que això podia comportar.

L’equip de govern al nostre Ajuntament ens va comunicar que sí que faria acte institucional amb uns parlaments i una ofrena floral. Encara aquest matí he hagut de demanar que m’aclarissin si els meus companys de grup al consistori també podien assistir a l’acte. Després d’informacions diferents, finalment m’han dit que sí. A quarts de vuit del vespre, doncs, seríem al Racó de Lluís Companys.

Cap a les 7 de la tarda, els meus companys regidors i el president de la nostra secció local col·locaven uns rams de flors al Racó i llegien un poema. Poc després s’iniciava l’acte institucional… aquest cop amb megafonia, però sense llum i només amb l’alcalde, el primer tinent d’alcalde, els portaveus de Molins en Comú i la CUP, i nosaltres com a representants d’ERC.

Les paraules del primer tinent d’alcalde, primer, i de l’alcalde, després, són els únics parlaments que s’han fet. Després de col·locar un ram a sota de la placa en record de Lluís Companys i d’uns moments de silenci, una regidora nostra ha començat a entonar “Els Segadors” i tots els assistents, més el públic que hi havia, ens hi hem sumat. Fi de l’acte.

I d’aquí la meva tristor. El motiu que ens congregava ja era trist de per si i, evidentment, el risc de contagi actual no anima a fer actes socials, però si se’n fan, crec que han de ser dignes i estar ben pensats, començant perquè hi hagi llum i es vegi el que s’hi està fent, tenint en compte que som a l’octubre i es fa fosc abans. Les paraules de l’alcalde contra l’oblit, la ignorància i el feixisme han estat prou adients, però, novament, com en l’Onze de Setembre, la sensació, com a mínim la meva, ha estat de muntar un acte per sortir del pas amb el mínim. Pocs que érem, potser també hauríem pogut parlar els altres grups polítics que érem allà o s’hauria pogut posar música abans i després de l’acte perquè la gent sabés què es feia allà…

Depèn de tots que recuperem la memòria històrica, no solament perquè ho diguin unes lleis. Depèn de tots que es restitueixi el record, la importància i el lloc que li correspon a un president a qui, ja llavors, no se li va fer justícia. Depèn de tots que dignifiquem una institució com la Generalitat, la primera del nostre país, i tots aquells que l’han encapçalada, ara i anys enrere. Estic segura que tots els que érem al Racó de Lluís Companys aquesta tarda sabíem per què érem allà i crèiem en el que estàvem fent, però crec que l’organització d’un acte oficial ha d’estar a l’alçada del motiu pel qual s’ha pensat. Si no, la sensació és una altra. Però, com deia al principi, segurament és una qüestió de prioritats.

Marta Espona_Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Molins de Rei